Plena de l'esperit i l'energia amb què Maggie O'Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l'ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d'encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella.El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l'obra d'O'Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d'una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència. «O'Farrell estira petits fils de detalls històrics per teixir aquesta història d'una nena precoç i sensible a les contradiccions de la seva posició social. Potser us penseu que coneixeu la seva història, que sabeu què passarà, però no n'estigueu tan segurs: O'Farrell i Lucrezia, amb la seva ràbia clara i honesta, sempre van un pas per davant», The Washington Post

Maggie O'Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. És autora de vuit novel·les: After You'd Gone (2000), My Lover's Lover (2002), La distància que ens separa, guanyadora del premi Somerset Maugham (Angle Editorial, 2004), L'estranya desaparició d'Esme Lennox (L'Altra, 2020), La mà que prenia la meva (L'Altra, 2018), guanyadora del Costa Novel Award l'any 2010, Instructions for a heatwave (2013), Aquest deu ser el lloc (L'Altra, 2017) i Hamnet (L'Altra, 2021), i d'una obra autobiogràfica molt original, Visc, i visc, i visc (L'Altra, 2019). L'any 2020 va guanyar el prestigiós Women's Prize, un premi que celebra la narrativa escrita per dones. Els seus llibres giren al voltant de les relacions familiars, la pèrdua i el passat, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.